LA SONORA CREACIÓ

Com el Vallès no hi ha res…



Intro: A- D A- D A- D A- E


A-

Puja el teló, comença la funció.

D

Capítol primer: La Sonora Creació.

A-

La gent preparada per entendre el que ve ara:

E

Cronopios es fundava el dia que palmava Fraga.


A-

Sona el beat i amb un crit, benvingut a l’extrarradi!

D

Et semblarà caòtic però tot té el seu horari.

A-

El Vallès la peta i no entra de Sant Hilari:

E

això pinta que s’allarga serà millor que t’instal·lis.


A-

Tu véns de l’Eixample? Jo de Cerdanyola.

D

Sempre present connectant amb Collserola.

A-

Al nostre pentagramma li diuen AP-7,

E

des de Canaletes a la Plana del Castell.


A-

Aquí som sabrosones, com bon un espetec,

G

i tenim el flow de les rates del Riu Sec.

F

Baixen maquis de la Mola direcció Barcelona

E

ara que arriba INDITEX i ens hem muntat en el dólar.


A-

¡Pero vienen los comunistas para sembrar el terror!

G

Millor que vinguin els yankis a muntar Marina d’Or..!

F

De ciutats on pillar càncer estem a la Final Four

E

i és que l’aire té més merda que un bistec del Contador.


A

No ens sobren els diners,

C

ens persegueix la Ley,

G                                           

però tenim l’última carta

D

perquè cremarem al…

A

No ens sobren els diners,

C

ens persegueix la Ley,

G                                           D

però tenim l’última carta…


Slap: A- D A- D A- D A- E


A-

Acaba l’estiu i ara sí que flipo:

D

em trobo a tota Sarda al correbars de Ripo.

A.

La gent preparada per muntar la remuntada:

E

destapa la xibeca, comença la temporada!


A-

Tot el territori de ciutats dormitori.

D

Tant se val, no fa mal: muntarem el rebombori.

A-

Si hi ha alcalde que no balla farem que de sobte es mogui,

E

tenim un pla perfecte per creure en el nostre somni.


A-

Despacito

D

expropiarem l’IKEA per muntar-hi un chiringuito.

A-

Vendrem a dos pavus cubates i mojitos

E

que ens envia un tal Castro si cantem cançons del Silvio.


A-

Et trobes fantàstic, el ritme és frenètic.

G

Anaves de tranquis: unes birres Mystic.

F

És característic que tot vagi tan bé,

E

no importa què desitgis: sempre acabes tancant l’ACME.


A-

Però ens chapen la Circus, se’ns acaba la paciència.

G

Hem de ser forts! Que es rendeixi l’evidència!

F

Som Gondor loko i no és coincidència:

E

és que si caiem nosaltres caurà la resistència.


A

No ens sobren els diners,

C

ens persegueix la Ley,

G

però tenim l’última carta

D

perquè cremarem al…

A

No ens sobren els diners,

C

ens persegueix la Ley,

G                                           D

però tenim l’última carta…


Slap: A- D A- D A- D A- E


Solo Teclat: A- C G D A- C G E


A-                          C              D

On tres turons fan una serra

F                            E

quatre pins un bosc espès

A-                          C              D

cinc quarteres massa terra

F                  Eb E D

sempre anirem del revés

A-                          C              D

On tres turons fan una serra

F                            E

quatre pins un bosc espès

B-                           D             E

cinc quarteres massa terra.

LA MIRADA

Quan un home escolta parlar de feminisme per primer cop li costa assumir que tot el que ha après està viciat per una lògica que tracta a la meitat de la població com a éssers inferiors. El procés d’aprenentatge i de deconstrucció és lent i pot ser feixuc, però construir una societat millor és una necessitat i un esforç que val la pena. La mirada és un agraïment a la intel·ligència, a l’habilitat i a la generositat d’aquelles companyes que han confiat en nosaltres i ens lideren en aquest alliberament col·lectiu. Sou impressionants.



Intro: E- B (x4)


E-

Dóna’m el silenci que m’explota,

Fdis                          B

la rialla que m’ensorra,

E-

quan saps que és només temps

Fdis                          B

el que em cal per seguir la prova.


E-

Ja sé que jo vaig lent

Fdis                          B

però hi ha moments que m’incomoden;

E-

deu ser la por de

Fdis                          B

veure’m diferent.


E-

Camines sobre cendres dels que sempre han silenciat.

C            D

Bruixa. Barca incombustible.

E-

M’inspires la tendresa construint al teu voltant,

C            D

conscient d’un demà.


C

Discret, liderant. Prudent vaig canviant

D

i ara entenc el temps que em sincera.

C                                                        D

Desperta l’era dels dies que cremaran.


G             D

Sordes ombres

B             E-

però em teixies la mirada

G             D

que sent el batec

C             D

que ara s’alça rebel.

G             D

Sordes ombres

B             E-

però em teixies la mirada

G             D
que sent el batec

C             B

que ara s’alça rebel.


Pont instrumental: E- D C B (x4)


E-

Vull girar l’esquema i aixecar la bota:

Fdis                          B

sé molt bé que mai em voldràs a sota.

E-

Vull que m’exigeixis i m’eduquis la memòria.

Fdis                          B

Vull ser el teu igual encarant la història.


E-

Tinc una bona excusa per quedar-me fins la nit,

Fdis                          B

tu com si no ho veiessis; t’estaré molt agraït.

E-

Tinc el meu coratge i prometo no fallar-te:

Fdis                          B

tu tens un món sencer desconegut per ensenyar-me.


E-

Si et miro sense filtre no et vull pas avergonyir

C            D

però el teu valor m’inspira i no sé fingir.

E-

Si parlo més del compte no és que estigui presumint

C            D

és per treure el nervis que em provoques dins.


C

T’escolto molt millor i les ombres han passat.

D

Em crema al fons del pit com mai m’ha cremat.

C

Batega encès de ràbia i solidaritat;

D

sort que tu la gàbia i les cadenes ja has trencat.


G             D

Sordes ombres

B             E-

però em teixies la mirada

G             D

que sent el batec

C             D

que ara s’alça rebel.

G             D

Sordes ombres

B             E-

però em teixies la mirada

G             D

que sent el batec

C             B

que ara s’alça rebel.


Pont instrumental I: E- D C B (x4)


Pont instrumental II: E- B (x4)


E-                          A-

Caminem juntes, vencent la por

B7

l’esperança ens fa de timó.

E-                          A-

Sento la barca, com m’agermana.

B7

Vine, company, i agafa el teu lloc!

E-                          A-

Sé que tens por de veure’t diferent

B7

creu-me que ho comprenc, no ets l’únic que la sent.

E-                          A-

Empeny amb força, hi haurà resposta,

B7

deixa’t d’excuses: et vull combatent!


E-                          A-

Anirem lluny, farem soroll

B7

però no m’esperis, no t’ho he d’ensenyar jo.

E-                          A-

Les teves ombres també són meves,

B7

no vull carregar amb això que és de tots dos!


E-                          A-

Dius que jo les cadenes he trencat

B7

i que les fosques ombres han passat.

E-                          A-

Però encara ens queda un llarg camí per fer:

B7

seguim combatent!


Solo trompeta: E- A- B7 B7 (x4)


Marques: E- A- E- A- E- A- E-


E- D C B E- D C B

     Anirem lluny

E- D C B E- D C B E-

     Farem soroll

EN VOSALTRES

Escrit en primera persona, En vosaltres és un relat de comiat en una situació crucial: Estirat en un llit espera les últimes hores.

Embadalit, mirant el sostre, té temps per acomiadar-se de les bogeries que va fer i l’amor que va sentir. Del rencor que ja no sent per allò que no van voler intentar i del que, malgrat tot acabi, encara no sap perdonar. I molt especialment, s’acomiada dels imprescindibles que cantaven junts amb la guitarra i de la família que li va tocar.

Fins i tot, «a un pam» del moment, s’adreçarà a ella, a la mort: no li negarà la por, no li amagarà la fe.

Cronopios explorem les grans preguntes, «Què serà de mi? Què quedarà?». La resposta que dona el moribund és per a tots ells: «Quan el món s’aturi i badis una estona, podràs pensar en mi. Quan emprenguis projectes, quan visquis al vent i amb plenitud, em reviuràs. En definitiva, seré l’escalf i la passió que quedi en vosaltres».

La mort sempre ens sorprèn i sempre, en algun moment, ens toca d’aprop. Per Cronopios, parlar de la mort és parlar de la vida. Així que a ballar-la!



Bb                       Ab

Veig una fina traça de pinzell al sostre:

Eb                         F7

ja no canvia, ja no espera.

Bb                       Ab

En un llit blanc em va esmunyint les hores.

G                         F7

Tot es torça. Era fresca…


G-                       F

M’embogia el teu cor suicida

Eb

trets de nits i rimes

D7

que m’has fet caçar.

G-                       F

Jo sabia que per mi menties

Eb

no lamentis dies

D7

que no hauries pogut triar.


G-                       F

M’encadeno a la llum del teu somriure

Eb

tendra melodia

D

acompanya’m fins el final.

G-                       F

Tinc la trista llista del que et debia

Eb

merda de rutina

D7

que amaga el que és important.


Eb                                       Bb

Mai tindré prou temps per acomiadiar-me

D                                         G-         F          

de la utopia que junts cosíem i el ridícul que burlàvem.

Eb                       Bb

Però si busques fe en la guitarra

F                         

em podreu veure cantar…


Bb                       Ab

Seré un vespre al tren quan tornis sola

Eb                       F

Que t’anima, que t’estima

Bb                       Ab

Duràs la cara al vent i llesta la motxilla

Eb                       F

Per trobar-me, per sentir-me.


Instrumental: Bb Eb F F (x4)


G-                       F

Et regalo els dubtes que et guardaves,

Eb

no em manquen batalles

D7

que no vas voler arriscar.

G-                       F

Acarícia’m la bèstia que m’inclina.

Eb

M’arrenco les espines

D7

que no em sabré empassar.


G-

Sóc a un pam de la teva abraçada,

                           F

no et guardo cortesia però avui no et podré evitar…

Eb

si sabés mostrar-te el sol d’albada,

D

la pau a la retina o el coratge d’estimar..!


G-

No voldria semblar un oportunista;

F

és cert que en el meu cas és més fàcil d’acceptar.

Eb

Vull pensar, i així és com ho intuïa,

D

que algun sentit tindrà la veu parla dins del cap.


Eb                                       Bb

Poc o molt, depèn de què compares,

D                                         G         F          

però ja sé que breu consol pots trobar si un fill s’escampa.

Eb                       Bb

No vaig triar on arribar, per això plorava;

F

millor sort no he tingut mai…


Bb                       Ab

Seré un vespre al tren quan tornis sola

Eb                       F

Que t’anima, que t’estima

Eb                       Ab

Duràs el puny al vent i plena la motxilla

Eb                       F

Per tocar-me, per reviurem.


Instrumental: Bb Eb F F (x8)


Bb                       Ab

Veig una fina traça de pinzell al sostre,

Eb                         F7

ja no canvia, ja no espera.

Bb                       Ab

Se’n va el soroll, la calor, el dolor i la pena.

Eb        F                          Bb

Lluny retorna. Just s’asseca.

TORNAREM

Ser crític, ser honest, ser incorruptible, viure d’acord amb les pròpies conviccions, … no pot estar mai dissociat a ser intel·ligent, a assumir contradiccions, a cedir per avançar, a comprendre, analitzar i empatitzar amb el teu voltant. Només així es lluita per a acabar amb l’explotació. Per a la nostra gent, per a la fraternitat de tots els pobles, per a guanyar. Perquè guanyarem. I mentrestant, quan els ànims ens fallin, sempre podrem cantar per recordar-nos que poques coses són tan boniques com viure lluitant.



Vents: E- C G D E- C G B (x2)


E-                                           C

Ràbia tan humana, tan sincera,

D                            E-

si no es freda, si no espera,

                              C            D

si no es calcula, mai ens servirà.

E-                                           C

Coratge aliat indestructible,

D                            E-

per les cadenes terrible,

                C            D

si s’aïlla d’èxit morirà.


E-

Tornarem a arriscar;

C              D

resistir s’ha acabat.

E-

Transformant-nos les vides

C              D

tindrem el relat.

E-

Mai ha estat el moment

C              D

de sortir del ramat.

E-

Sempre va de que aquest

C              D

escrigui el que vindrà.


C             G                          D

I crida quan el cel no t’entengui

C                           D

La vida és un atzar educat.

C             G                          D

I crida quan el cel no t’entengui

C                                          B

La vida és nostra si la combats!


E- C    G            D

És nostra si la combats,

E- C    G            B

És un atzar educat,

E- C    G            D

És nostra si la combats.

E- C    G            B


E-                                          C

Jutges pengin les perruques

D                            E-

seguint les ordres pulcres

                                             C            D

dels descalços que sentència dictaran.

E-                                         C

Que ens serveixi, justa quan avança,

D                          E-

la força de la confiança

                                             C            D

de qui, com tantes, sempre callaven.


E-

Tornarem a arriscar;

C              D

resistir s’ha acabat.

E-

No és tant el nom dels líders;

C              D

si acabes guanyant.

E-

Mai ha estat el moment

C              D

de sortir del ramat.

E-

És la unió compromesa

C              D

la reina als escacs.


Instrumental:  E- C7 D B7 (x4)


E-                          C7

Calma, calcula cada parrafada,

D                           B-7

la gana callada però ningú no t’anul·la.

E-                          C7

Destapa la màgia de trencar la gàbia

D                           B-7

a base de ràbia. I el ric que recula!

E-                          C7

Tens el present atrapat a les dents,

D                           B-7

l’horitzó és immens per això no es mesura.

E-                          C7

Cauran les porres, sonaran masmorres,

D                           B-7

i és quan destorbes quan millor actues.


Instrumental: E- C B7 B7 (x4)


E-                          C

No tinc cap més temor

B7

si quan siguem al fang

E-             C           B7

oblidem qui som tu i jo.


E-                          C

Si el destí ens nega sort,

B7

mai ens podrà enterrar

E-             C           B7

el consol d’una cançó.


E-           C                            B7

I crida quan el cel no t’entengui

E-           C                            B7

La vida és un atzar educat.

E-           C                            B7

I crida quan el cel no t’entengui

E-           C                            B7               E-

La vida és nostra si la combats!

TRINCHERAS

Deliris d’una nit compartida. I retrobar-se l’endemà amb moltes coses a fer, i la pell i les olors encara vives en la memòria. Perquè quan es milita, “en les trinxeres”, ho fas també amb persones increïbles, i com deia el Che, “el revolucionario verdadero está guiado por grandes sentimientos de amor”.



G                          D

Aquella noche la luna

A-                         E-

me había invitado a una copa,

G                          D

pero en vez de bailar con ella

F#                       B-

quise jugar a quitarte la ropa.

G                          D

Tus ojos ya me decían

A-                         E-

que eras una apuesta arriesgada.

G                          D

Sin poder inventar excusas

F#

puse mis cartas sobre tu cama.


G                          D

Me dijiste que tenías un plan,

A-                         E-

que me contarías un cuento de hadas,

G                          D

y que cuando quemaran las calles

F#                       B-

yo sería tu coartada.

G                          D

Tus piernas fueron mi bufanda

A-                         E-

tu piel fue mi pijama,

G                          D

y en lo que tarda el sol en salir

F#                       

aprendí que lo que importa es saber irse por las ramas.


Instrumental: G D A- A- G D B B (x2)


G                                          D

Como el otoño que viene después de la primavera.

A-

Como las penas que el ron hace que eches para afuera.

G                                          D

Como el olor de una sonrisa que a los locos desespera,

B

te salías pa’la calle vestida como de guerra.

G                                          D

Cuando te miré estrañado me invitaste a que viniera

G                          D

y dices: “voy a cazar el sol

A-

quieres ser mi compañera”.

G                          D

Y a las tres de la tarde de ese mismo día

B

habíamos montado en el Raval una trinchera.


G                            D

Uoooh una trinchera

A-                                           E- 

quedamos con tu amiga, esa tal revolución,

C                                                              D

y lo último que querías era que la pasma

interviniera


Instrumental: E- D A- A- E- D B B


G                          D

Como el sol que se sonroja al verte cada mañana.

A-

O el canario que no canta porque no le viene en gana.

G                          D

Como un príncipe azul  que le ha dado por ser rana.
B

Me mirabas a los ojos mientras mi alma devorabas.

G                      D

dices: “voy a cazar el sol

A-

quieres ser mi compañera”.

G                                            D

Cuando te miré extrañado me invitaste a que viniera

G                            D

Y a las tres de la tarde de ese mismo día

B

habíamos montado en el Raval una trinchera.


G                            D

Uoooh una trinchera

A-                                           E- 

quedamos con tu amiga, esa tal revolución,

C                                                              D

y lo último que querías era que la pasma

interviniera


Instrumental: E- D A- A- E- D B B


Solo guitarra: G D A- A- G D B B (x4)


G                            D

Uoooh una trinchera

A-                                           E- 

quedamos con tu amiga, esa tal revolución,

C                                                              D

y lo último que querías era que la pasma

interviniera 


Instrumental: E- D A- A- E- D B B


G                          D

Aquella noche la luna

A-                         E-

me había invitado a una copa,

G                          D

pero en vez de bailar con ella

F#-                       B-

decidí cantarte esta copla.

ESPERANCES

Esperances és un cant que surt des de la més severa impotència. Del dolor. De la tristesa. Perquè quan cantem a la Revolució, la somiem i provem d’organitzar-la, ho fem precisament com a resposta necessària a un món que ningú hauria de viure. Sobreviure no és un delicte. Cap persona és il·legal.



G-                         Bb

Si poguessis tornar amb ella,

F                           Eb                         D

la terra i la mare que has deixat.

G-                         Bb

Si en la fredor de les estrelles 

F

visquessin els teus anhels trencats.


G-                         Bb

Si vinguessin antics ocells

F                           Eb                         D

dels núvols que sempre havies cregut.

G-                         Bb

Fills del sud, orfes de pell,

F

amargs records que no han crescut.


Instrumental: G- Bb F Eb D G- Bb F F


G-                         Bb

Que en les profunditats del mar

F                           Eb                         D

et cuidi l’amor de les sirenes,

G-                         Bb

que les onades de plors i cants

F

ens ofeguin de vergonya.


Eb                           Bb

Hi ha esperances de buidor

F                              C

atrapades a les tanques,

Eb                           Bb

flors de lluna i de por

F

marcides en el viatge. (x2)


G-                         Bb

Si estigués al teu costat

F                           Eb                         D

on els dies passen i ermen el temps.

G-                         Bb

Vell destí que no has triat

F

quan és ràbia l’únic que sents.


G                          Bb

Aquell malson d’un fastigós;

F                           Eb                         D

covard home que ni mereix la mort.

G                          Bb

Sentiràs altre cop el teu cos

F

perquè viu en tu el foc d’un nou món.


Instrumental: G- Eb Bb F G- Eb F C


G-                          Eb

Que la tortura que t’ha engabiat

Bb                          F

mai et podrà matar la dignitat.

G-                          Eb

Quants més vents hauran bufat

F                                          D

fins que acabem amb tants desgraciats?


Eb                           Bb

Hi ha esperances de buidor

F                              C

atrapades a les tanques,

Eb                           Bb

flors de lluna i de por

F

marcides en el viatge. (x2)


G-                         Eb

Perdona’m germà

Bb                                        F

i que la impotència no em faci oblidar

                             G-

un dia lluitarem plegats

Eb                        F                    C

i viurem el que se’ns ha negat.


G-                         Eb

Perdona’m germà

Bb                                        F

i que la impotència no em faci oblidar

G-

un dia lluitarem plegats

Eb                        D                    G-

i viurem els somnis robats.

EL DINAMITERO

El Dinamitero explica una història basada en la vida d’un jove aragonès, José, que formava part d’un cos de les milícies anarquistes durant la Guerra Civil. Eren antics miners de las Cuencas Mineras, que van néixer sota l’opressió i la repressió d’un sistema quasi feudal que només repartia misèria i humiliació pels treballadors. Ell, concretament, treballava de dinamiter a l’interior de les mines.

El José té una història de novel·la, però hi ha una de les seves incomptables anècdotes que defineix molt bé el seu idealisme i el seu dur caràcter.

A pocs mesos dels Fets de Maig, la milícia anarquista de què ell formava part participa d’una operació en un poble situat al Front d’Aragó, juntament amb un grup de soldats del PSUC. Quan expulsen els franquistes del poble, el José veu com un soldat del PSUC pega una dona i la fa entrar dins d’una casa per començar-la a violar. El Dinamitero no s’ho pensa dues vegades: entra a la casa, ordena al soldat posar-se contra la paret i l’afusella. La seva acció va causar dures discussions entre les dues divisions, la del PSUC i la milícia anarquista. Unes discussions que van arribar fins al General Enrique Líster, que més tard seria conegut com l’”assassí d’anarquistes”.

Cronopios ens imaginem com El Dinamitero es deuria defensar.



A-                        G                           A-

Sé que no espereu aquesta carta

A-                        G                           A-

però no puc treure’m del cap la seva cara…

A-                        G                           

I és que al front tot va d’instants,

A-                        D-

ell va acabar amb un tret al cap

A-                        E                        A-

i sol estic, totes les nits, sense company.


A-                        G                           A-

Fred entre matolls secs de suor.

A-                        G                           A-

Collint un fruit, que és del señor, i es menja mort.

A-                        G
Mines de sants, tacades de sang.

A-                        D-

Les creus del mal vam expulsar.

A-                        E                        A-

I el meu amic el seu botí ha reclamat.


A-                        G                           

«Són temps de guerra…»

A-                        D-

«Dura és la trinchera…»

A-            G            F            G

«No ploris més dona, que serà breu…»


A-                         G                            C              E                           F

Tomba la porta, és l’home que mai no em trec del cap,

A-                         G                               C            E             F

de mà ferma i fosca, dispara sentència marcial.

A-                         G                            C              E                           F

No és un dels nostres, porta bandera negra i roja.

A-                         G               C             E             F            E

Normes i tropa, davant tots ell serà jutjat.


Instrumental 1: A- G F G (x4)  E7  A-


Instrumental 2: A- G C E- F (x4)


A-                        G                           A-

“Nacido en carbón: suave no soy.

A-                        G                           A-

Cuna fugaz, joven sin paz; recuerdo hoy.

A-                        G                           

Aprendí ya, en la oscuridad

A-                        D-

morir si así le place el azar

A-                        E                        A-

¡Más temo vivir entre sucios cobardes que manchan su oz!


A-                        G                           

Tienen que juzgar

A-                        D-

a un hombre por su maldad

A-            G            F            G

y mi alma está cerca de la verdad…


A-                          G           C               E                    F

Que es la justicia corazón de la revolución.

A-                          G           C               E                            F

En ella latimos: ¡no podemos pasar la traición!

A-                          G           C               E                            F

Yo estoy tranquilo: pues mi bala era de razón,

A-                          G                      C     E                          F              E

y a ese canalla…¡que su dios le conceda el perdón!”


Instrumental: A- G C E- F (x2)


A-                         G                               C            E             F

Que es la justicia corazón de la revolución.

A-                          G                      C     E                          F              A-

y a ese canalla…¡que su dios le conceda el perdón!”